Avui, per fi hem volat.

Hem fet el vol més concorregut de la zona de Pokhara, despegant del Sarangkot:  un cim des don es divisa tota la vall de Pokhara, amb el seu llac, i també ens ha acompanyat aquella boirina, que no ens ha deixat gaudir de tota l'esplendor del paisatge. Ja se sap que no es pot tenir mai tot.

La pujada fins a l'enlairament, es tenia de fer en cotxe, però encara no sabem ben bé perquè, però no s'hi podia acabar d'arribar i hem tingut de caminar una estona, i es clar, hem trobat una colla de nois molt ben disposats a ajudar-nos amb les motxilles

El vol ha estat molt divertit, amb bones tèrmiques i condicions bastant sanes, sostres al voltant de 3.000 metres, i el Lluís que ha "pillat un pepino" de +8,9, que l'ha posat a 3.100 metres en pocs segons.         Hem saltat a la vall del darrera, sobrevolant el despegue de ...(ja us ho posaré que ara no m'enrecordo) i fins arribar a la famosa Green Wall ( paret verda ), on hem fet el sostre del dia. Després una transició cap al davant una altra vegada, per sobre de la zona d'enlairament, i a aterrar al costat del Llac de Pokhara, a prop del Hotel.        

Al final un bonic triangle d'uns 25 Kms. que avui han completat        el Carles i el Jordi .

Les previsions continuen sent bones, per lo que això promet. Demà repetirem la zona d'enlairament i a veure com anirà.

Ja us explicarem.

En principi el dia es presenta millor que ahir.

Al matí podem veure els cims dels Anapurnas que envolten la vall de Pokhara, amb el seu blanc permanent.

A la mateixa hora d'ahir comencem la pujada fins a l'enlairament, amb la corresponent ració de trekking.

Un cop al enlairament ja veiem que el dia es presenta més fort i amb més vent, les boires ja tornen a tapar els Annapurnas, i sortim per intentar un altre triangle.

Sortim a volar, comencem a remuntar amb certes dificultats, doncs el dia està més turbulent. Al cap de poc, en Xavi Berneda fa miques rècord del "pepino" d'ahir del Lluís, registrant un + 9,1 i un -13,8, que a més li dona l'oportunitat d'estrenar el rogallo que acabava de muntar, de lo que tenim unes precioses fotos.

Al cap de poc tots anem aterrant. L'únic que ha completat el triangle ha estat en Carles que ha estat el primer de sortir i el més espavilat.

Demà anirem a una altra zona de vol que s'anomena Sirkot, que queda a uns 100 Kms. de cotxe i uns 30 Kms en línia recta, que hi ha gent que ha fet al cros amb certa freqüència.

Ja veurem com anirà.

Avui el dia comença més d'hora de lo habitual. Hem quedat a les set del mati per sortir amb el transport que tenim contractat fins a Mirdi: dues hores de carretera ens porten a Mirdi on hem d'agafar un 4x4 per pujar durant més d'una hora per arribar fins a l'enlairament de Sirkot.

La veritat es que la excursió del 4x4, per si sola ja ha valgut la pena, doncs ens ha permès endinsar-nos en un país verge, i poc acostumat als turistes , ja que en aquestes muntanyes només hi van de tant en tant alguns parapentistes estrangers.

El nostre pas per cada poblet, es convertia en una festa, ja que no només la mainada sortia a saludar-nos com si es tractes d'un aconteixement extraordinari, si no que també els adults festejaven el nostre pas amb generosos somriures i salutacions emotives.

En arribar a l'enlairament - a 1.600 metres- ja veiem que es tracta d'un vol de distància, ja que a sota l'enlairament no hi ha cap aterratge, o sigui que es tracta de remuntar o remuntar.

El que si que veiem es que hi ha bastants voltors girant una tèrmica amb molt bona pinta a uns 200 metres don ens enlairem, lo que ens dona certa confiança.

El Toni Batet ja va volar en aquesta zona i ens ha donat els darrers consells, i en primer lloc surt en Carles, després en Toni Batet,  el Lluís i la resta al darrera.

A partir d'aquí, tots atrapem la primera tèrmica amb mes o menys fortuna, i el Lluís comença a tibar del carro, el segueixen el Xavi Segura, i el Jordi i més tard van venint la resta.

El vol ha estat potent però franc amb bones tèrmiques d'uns + 7, i un sostre de 3.200 metres,  que només ha aconseguit el Toni Batet, ja que els altres ens ham quedat a 2.700 com a màxim.

Al cap d'una estona només quedàvem tres en el aire: en Lluís, en Toni Batet i en Jordi, que tot i buscar-se la vida per diferents llocs, al final han arribat tots junts al llac de Pokhara, on han aterrat després de recórrer 32 Km. en una 1hora i 40 minuts de vol espectacular, completant el recorregut del dia

Avui tenim previst anar a volar des de l'enlairament de Dickie Danda, que es el que ens falta per veure d'aquesta zona, i que el primer dia, alguns ja el vam sobrevolar.

Al matí aprofitem per fer gestions per obtenir un transport pel dimarts, ja que volem marxar cap a Tansen, per poder volar en aquella zona abans de tornar a Kathmandú.

Avui es potser el primer dia que veiem bé la serra dels Annapurnas en tot el seu esplendor, amb l'imponent Machhapuchhre en primer terme. Així que  pujant cap a l'enlairament parem a fer les fotos de rigor tot esperant poder-los contemplar en vol.

En aquest enlairament, hi ha una escola just al costat, i com que quan arribem a dalt el vent està una mica fort, esperem tot visitant l'escola, lo qual es converteix en una altra festa major, amb tots els ets i uts: els mestres ens atenen d'allò més bé i ens deixen entrar a l'escola a veure com fan classe, xerrar amb els nens, que ens han ensenyat orgullosos els seus treballs de cal·ligrafia i ens han xerrat en seu angles elemental, però molt millor que el d'algun de nosaltres,  i ens han deixat fer tantes fotos com hem volgut. També ens diuen que els falta material escolar: llibretes i bolígrafs pels nens, i ja ens hem compromès a fer arribar un paquet amb algunes de les fotografies que hem fet i material escolar.

Per lo que al vol es refereix, s'ha tractat d'un vol de tarda, ja que quan ha començat a afluixar el vent, els més valents han començat a sortir, començant per en Carles, que tot i fallar la primera sortida, no ha dubtat en tornar-ho a intentar de seguida.

Com sol passar en aquests cassos, els primers de sortir han tingut el seu premi, doncs han aconseguit remuntar i han pogut tronar volant fins a Pokhara. Els més tardaners s'han tingut de conformar amb un vol local per la zona.

Han completat el recorregut en Carles, en Lluís, en Toni Moli i en Xavi Segura. Felicitats.

       

Avui es el darrer dia de vol a Pokhara, i ha estat el dia mes fluix. El matí ja ha sortit ennuvolat i durant tot el dia no hem vist el sol. Malgrat això, la majoria hem pujat a Sarangkot a intentar el darrer vol.

En Carles i en Toni Batet, han preferit no pujar i potser l'han encertat, ja que el vol no ha tingut res d'extraordinari : poca cosa més que un vol de baixada.

Això ens permet aprofitar la tarda per fer les darreres visites i algunes compres de darrera hora.

Demà serà un dia molt llarg, ja que volem matinar i així aprofitem per viatjar, instal·lar-nos i fer el primer vol a Tansen. A les sis del matí tenim contractat el transport fins a la zona de Tansen, i cal fer maletes i anar a dormir d'hora.

Fins demà

El dia comença a les sis del matí, que es l'hora en la que esperem que arribi el mini bus que ham contractat. Sortim amb una mica de retràs, però al final arranquem amb tot l'equip, cap a Tansem, un poblet més cap al Sud, i més allunyat dels corrents turístics.

La carretera no té desperdici : corbes i més corbes per alts estimballs per estretes i profundes valls. A cap de poca estona ja estem ben marejats. I fem més parades de les previstes.

Al arribar Tansem, lo primer que ens sembla es que estem en una ciutat de pel·lícula de la ruta de la seda, amb uns carrers empedrats i costeruts, que no s'assembla en res de lo que hem vist fins ara.

Aquí no hi ha ni un sol punt d'Internet, ni res que si assembli, estem al Nepal més profund (això ha motivat el retràs en penjar la crònica). Als afores, al cim d'una muntanya hi ha l'únic hotel que hem vist, per lo que no ens costa gaire decidir on dormir

Un cop instal·lats anem a buscar la zona de vol. Els del Hotel ens diuen que al costat mateix hi ha un enlairament, i l'anem a veure.

La decepció es gran, doncs es un enlairament, amb molt poc desnivell,  sense cap aterratge a sota, voltat de cables elèctrics, i amb una  pineda llarga a la dreta, que arriba fins a baix, i amb un abocador de d'escombreries sota que va enviant fum durant tot el dia ( no fa falta la màniga ). Com que ens han dit que l'aterratge està a la plaça del poble, veiem que cal travessar per sobre el poble i amb la poca alçada que veiem, no ens creiem que aquest sigui l'enlairament de la zona, així que ens anem a buscar-ne un altre.

Després de voltar per tots els turons de la ciutat sense veure un sol lloc decent, recordem que ens van passar les coordenades d'aquest enlairament, i les entrem a un GPS convençuts de que així si que el trobarem. I ...sorpresa ! l'enlairament oficial es el primer que havíem vist. Així que decidim anar a picar alguna cosa, a veure si a la tarda ho veiem més clar i podem fer un vol de tarda.

Volíem picar una mica, però en realitat el que si que picava de debò era lo que varem menjar. Ja els pots dir que no hi posin picant, que es igual. Ells pica que pica. Així que sortim del restaurant (per dir-ne d'alguna manera), tots amb la boca oberta i els morros vermells.

Després d'una bona migdiada, anem cap a volar:

Com que coincidim amb l'horari de la sortida de les escoles l'expectació es gran, però no ens deixem pressionar, i després d'una bona estona prenem la decisió de no volar, i dedicar-nos a fer turisme.

Així que al vespre anem al millor restaurant de la ciutat, que està en un antic palau, on per quatre duros sopem com uns maharajas, i fem una valoració de la situació.

La veritat es que el viatge està començant a fer estralls en l'equip: els de Tarragona han tingut alguns problemes gàstrics, ( ja sabeu ... cagarrines ), el madrugón d'avui , els contrastos de temperatura, les carreteres son molt dures,  i aquesta zona de vol que no ha estat a l'alçada de les expectatives, fan que reconsiderem la ruta a seguir i com que estem molt lluny de qualsevol altre zona de vol, decidim plegar els parapents,  i encaminar-nos cap a Kathmandú a fer una mica el turista.

Algú, fins i tot, ja s'ha venut la cadira per tornar més alleugerit de pes i més carregat de butxaca.

Així que si no hi ha res de nou demà iniciarem el viatge de tornada cap a Kathmandú.

Després de carregar maletes, en Carles ens deixa, doncs s'entorna a Pokhara on te previst fer un trekking.

La resta iniciem viatge cap a Kathmandú, en un principi teníem de tornar per una ruta diferent a la que varem venir, però es veu que hi ha una carretera tallada durant tres dies, i l'únic camí per anar a Kathmandú es a través de Pokhara, es a dir, per on varem venir, i per on ha marxat en Carles, que si ho haguéssim sabut hagués pogut viatjar amb nosaltres, segurament més còmodament.

La jornada ha estat dedicada integrament a la carretera, per fer uns 350 Kms. unes deu hores de viatge.

El que ens ha sorprès viatjant de nit es la quantitat d'incendis forestals que es veuen a les vessants de moltes muntanyes, sense que a ningú li preocupi lo més mínim. Suposem que quan arribi l'estació del pluges ja s'apagaran.

Ja ens va sorprendre durant el vol de Sirkot a Pokhara que veiem moltes fumaroles, inclús el Toni va estar remuntant en una d'elles, però el que no ens podíem imaginar es que n'hi haguessin tantes.

Podria ser un dels motius de la boirina que tot ho envolta.

Arribem a Kathmandú sobre les onze del vespre, hotel i a dormir.

Demà més

Dia totalment dedicat a fer el turista:

Hem començat anant a visitar la zona de Pashupatinah, que es on incineren els seus difunts a la vora del riu i després els tiren al riu i els fidels es renten amb aquella aigua... etc.

La primera impressió es bastant forta. I si a més tenim en compte que en aquestes dates el riu baixa pràcticament sec..., ja us podeu imaginar. No entrarem en detalls per no ferir sensibilitats.

Després hem anat a visitar la Stupa de Boudha, que diuen que es una de les més grans.

Hem continuat cap al Swayambhunath Stupa, o  temple de les mones, des don hi ha una magnifica panoràmica de Kathmandú.

A la tarda hem anat a la zona de Durbar Square, que hi ha molts temples i palaus.

Hem passejat, hem fet les compres de rigor, i ens hem portat com tots un turistes.

Però com que portem a la sang això de volar i ara ja fa molts dies que no volem, per demà ja ens hem apuntat a fer un vol per sobre l'Himalaia, i que ens han assegurat que podrem sobrevolar l'Everest, sempre i quan hi hagi bona visibilitat.

En cas de que les condicions no siguin bones diuen que ens tornen els diners. De moment haurem de llevar-nos a les 4,30 del matí, ja que a les cinc ens venen a recollir per anar a l'aeroport.

Esperem tenir bones condicions i que el "madrugón" no sigui en va. Ja estem impacients, així que ens anem a dormir d'hora.

Fins demà

Apoteosis final : El dia ha sortit fantàstic. Ens hem llevat a les 4,30 i hem anat cap a l'aeroport, que encara estava tancat amb un cadenat. Després de que obrissin, passem controls i més controls, pugem a una avioneta bimotor, amb hèlices, que es la que ens ha de portar a veure les muntanyes.

De moment no les tenim totes, per que la boirina de sempre, ja està instal·lada a tota la vall, i ens temem el pitjor, que sortim a volar i tampoc es vegi res, però... ja estem embolicats.

Al cap de poc d'enlairar-nos els dubtes es dissipen i veiem que deixem a sota les boirines i se'ns obre un cel completament blau i ja veiem la serralada més alta del mon en tot el seu esplendor: A l'esquerra els Annapurnas, i cap a la dreta l'Himalaia, amb l'Everest cap al final, tot sense ni un sol núvol.

Ens anem acostant cada vegada més a les muntanyes i les càmeres comencen a treure fum. Voldríem emportar-nos a casa la imatge que tenim davant els ulls, però sabem que només ens l'emportarem a la memoria per més fotos que fem.

Durant el trajecte ens deixen passar d'un en un a la cabina, on l'espectacle es encara més impressionant.

Al arribar al final de la serralada donem mitja volta i  la tornem a resseguir en direcció inversa, i encara més a prop de les muntanyes.

En total una hora de vol, que se'ns ha passat volant - mai més ben dit -.

La veritat es que ha estat tota una experiència, que recomanem sense reserves a tots els que pugueu venir al Nepal..

Després de tornada al Hotel, encara som a temps d'esmorzar i ens tornem a dormir, doncs aquest vol es el que més ens ha destirotat els horaris i ens ha provocat més Jet-lag.

Al migdia, ja més recuperats, continuem fent el turista per Kathmandú, i es clar, no podíem marxar sense pujar amb Rickshaw, que son aquelles bicicletes que porten a dues persones, i que quedaríeu parats per on son capaços de escolar-se, tant en mig de les massificacions de persones, com dels embussos de cotxes més tupits.

En resum un final apoteòsic.

Demà ja agafarem l'avió cap a casa, o sigui que serà dia de preparar maletes, fer paquets i començar les inacabables esperes als aeroports.

La ruta prevista serà la mateixa de quan varem venir : Kathmandú, Doha (Qatar), Madrid, Barcelona.

Ja us acabarem d'explicar com ha anat. Fins aviat

Dies destinats a tornar cap a casa.:

El viatge de tornada sempre es fa llarg: Sortim el dissabte al migdia de Kathmandú i arribem a  Bcn el diumenge, també al migdia, després d'haver de parar a mitja nit a Doha (Qatar),  i  d'esmorzar xocolata amb xurros a la Plaça Major de Madrid, ja que les hores d'escala ho permetien.

Finalment ja som a casa. Tornem però valorant molt més aquelles petites o grans coses a les que, fins avui, no els donàvem l'importància que tenen, pel fet de sentir-les com a quotidianes : disposar de llum elèctric les 24 hores del dia només accionant l'interruptor, o el comandament a distancia, o l'aigua corrent a dintre de casa, o tenir els carrers enllumenats tota la nit, les clavegueres soterrades, les depuradores d'aigües, la circulació raonablement ordenada, l'aire net, etc...

També es hora de fer balanç del viatge : esportivament un èxit, ja que hem volat la majoria dels dies que teníem previst fer-ho, i hem fet vols d'elevada dificultat tècnica, com es desprèn de les distàncies obtingudes : 32 Kms en el vol més llarg, si bé cal dir que han transcorregut en uns paisatges espectaculars, malgrat la boirina que sempre ens ha acompanyat.

I el més important de tot: l'oportunitat de apropar-nos a un poble singular i desconegut per nosaltres, amb un esperit generós i alegre, que acull al visitant amb una hospitalitat que no ens ha deixat indiferents.

A partir d'avui portarem per sempre més el Nepal al nostre cor.

Nosaltres ens donem per satisfets si amb aquestes notes us hem pogut fer participar, ni que sigui una mica, d'aquestes sensacions que tant ens han omplert. I que els que heu estat al Nepal, ja coneixeu i que els que encara no hi heu estat, no us podeu deixar passar l'oportunitat de visitar-lo. No us deixarà indiferents.

.